Llegenda de la Cucafera

El cavaller entrega la Cucafera a la princesa. Foto: Cucafera de Tarragona

La Cucafera té llegendes diverses, segons cada ciutat, i sovint vinculades amb la tarasca provençal. Generalment, per la seva morfologia de drac, es relaciona i guarda similitud amb la llegenda de Sant Jordi. En aquest cas, segons sembla, la Cucafera en els seus orígens medievals també era una bèstia ferotge que menjava habitants de pobles i vil·les pels que transitava.

Segons algunes fonts es deia que cada dia menjava tretze gats i tres infants vius. Per tal que deixés de menjar persones un dia li van lligar la seva gran boca que obria i tancava sense parar en el seu pas fent petar fortament les dents i atemorint la canalla.

      

Pintura de Santa Marta i la tarasca atribuida a
André Abellon a la Basílica de Maria Magdalena a
Saint-Maximin-la-Sainte-Baume

Va ser una jove donzella, (Santa Marta, diuen o Santa Margarida) qui va aconseguir amb el seu encant, bona mà, paraules i oracions domesticar-la, i fer d'ella una bèstia bona i amable. Des d'aleshores, contenta per la seva alliberació, balla i llença caramels pels queixals.

La llegenda a Tarragona es reconstrueix amb uns i altres ingredients a partir del 2013 amb una representació a l'acte de Santa Tecla: 'La Cucafera Baixa!' amb una princesa i des de 2015 també amb un cavaller. Coneix més detalls (aquí).

Coneix la llegenda amb la il·lustració animada de l'audiovisual 'Una cucafera de llegenda':